24/5/2011 - 19:46h - laMalla.cat

Barres i barruts, Jordi Portabella i Clark Kent

 

El pijo-nacionalisme català ha dit ben poc d'interessant en campanya. Rebutja l'eix dreta-esquerra, perquè la defensa dels interessos dels poderosos sol ser inconfessable (sobretot en el cas de Macià Alavedra) i perquè les quatre barres no fan miracles, per molt que quan van mal dades alguns barruts s'embolcallin amb la senyera d'argument únic. ¿Per què han vençut, doncs, els que no han convençut? Per inèrcia. Pels incontables gols en pròpia porta dels rivals, tot uns antipichichis de rècord Guinness!

I què me'n diuen de les mitges veritats de l'expoliació? Que a mi em roba Madrid? En tot cas em roba Madrid i em roben un munt de catalans. Sostenir altra cosa és maniqueísme adolescent.

Ja ho han entès? Portabella quan convè és Superman i quan no vol dimitir és Clark Kent. Els seus saltirons conceptuals per abominar dels tripartits i utilitzar Laporta d'escut humà de la catàstrofe són els dels mariners que, cames ajudeu-me, corren a salvar-se els primers quan les sirenes canten naufragi.