7/6/2010 - 10:58h - laMalla.cat

L'adéu a Espanya i alguns sectarismes

 

"Sense novetat a l'Alcàsser". TV-3 s'ho fa venir bé per emetre en "prime time" un apoteosi dolç de l'independentisme que li demana el cos. El cos -fora millor dir el ventre-  el formen els qui durant 23 anys han fet oficialisme en nom de CiU i ara el segueixen fent en nom de la hipnòtica mixtura CiU-ERC, la lluminària que en el seu imaginari febròs ens elevarà al paradís de l'independentisme brut nature, sense matisos. La moda socialment agraïda de denunciar l'anticòs Espanya en el sí de la nostra puresa ètnica i política alimenta articulistes variats. Amb ironia facilota (Toni Soler), amb pompa sacerdotal (Xavier Bosch) o amb l'antiespanyolisme glandular tan español de "a-mi-Sabino-que-los-arrollo" (Vicent Sanchis), que ja assimila directament la Selecció de Puyol, Xavi i cia. amb la Legió Còndor. Tot i que Madrid (per simplificar) cada cop facilita menys la comprensió del que és i el que vol Catalunya. abans de vomitar el periodisme més líquid i espasmòdic damunt Espanya tal vegada ens hauríem d'haver preguntat si també en sóm culpables. Per exemple: Ocultem els errors propis amb una incessant afirmació simbòlica o sentimental de la diferència? Resolem els nostres problemes en contra dels demés? Explotem les mínimes diferències culturals per justificar possicions extremes? Mirem sovint la resta de pobles amb superioritat històrica, aburgesament malcarat, tancat i totalitzador? I una última per TV-3: realitzem sublimacions exagerades dels valors de la Catalunya rural?

Una conclusió: també hi ha catalans a Catalunya que fan la COPE, El Mundo, Intereconomia i La Razón. Els fan amb altres noms, i potser encara no ho volen saber. Són els que han caigut en un casticisme quadribarrat tan xuleta, cec i intolerant com el que volen combatre.