2/12/2010 - 20:59h - laMalla.cat

Prou de mirar-nos el melic

Les campanyes electorals a casa nostra són una desinència febrosa del sempitern relat interessat en que el subjecte universal únic Catalunya es mira el melic, cofoï o desesperat. El seu melic integral, principi i fi de totes les pedres filosofals de la galàxia. Així ha estat 7 anys, com si no hi hagués res més per fer després d'altres 23 de mirar el melic estil Pujol, amb una cueta d'ull guaitant els tricornis. Farcit de prejudicis i manipulacions, el relat virtual de país que ens construeixen els "hipercatnaciosobirindepes" no ens mostra quasi mai Espanya, perdó, l'Estat, si no és per denigrar-ne la noció. Convindria, doncs, ara que les urnes permeten uns dies de treva en la formació dels esperits supranacionalíssims, recordar que els mercats estrangulen el deute espanyol, que és el nostre; que a casa nostra, Toledo, s'ha de negociar l'Estat del Benestar; que alguns franquistes encara pretenen girar la truita de la memòria; que l'esquerra abertzale reclama ajut per trobar el camí de la moralitat democràtica; que la política exterior de l'Estat del qual emana el nostre autogovern ens necessita per donar respostes al Sahara i Rabat, a Brussel.les i Berlin, a Ramallah i Tel Aviv, a Caracas i La Habana, passant pel culebrot de Wikileaks, una anaconda. I que els tòpics a tot tren sempre a punt d'embestir-se, l'anticlericalisme estètic i l'ultracatolicisme dèspota, ens demanen urgentment la via dels matisos. Tan difícil és viure amb naturalitat els maldecaps d'Espanya, els nostres problemes?