25/2/2011 - 19:16h - laMalla.cat

Quan les pistoles disparen demagògia

 

La commemoració del 23-F ens ha refrescat que hi havia una vegada uns demòcrates d'un país, els valors del qual solem ometre sistemàticament per canguel·lo que ens titllin d'anticatalanistes, que cridaven "Constitució!, Constitució!" contra les armes dels colpistes. Idea: Perquè els consistoris catalans que amb el cap calent i la demagògia esmolada s'afanyen a declarar-se aliens a la Constitució no reflexionen sobre el progrés innegable que conté en general una carta magna concertada (d'acord, si, sota pressió) entre dreta, esquerra, nacionalistes i no pocs independentistes? Posar-s'hi de cul no és una correcta valoració política ni tan sols un acte culte.

 

Perquè els absolutistes que somnien truites independentistes de país virtual a tothora sense tocar de peus a terra no s'escolten amb atenció les declaracions del malauradament desaparegut ex coronel i historiador Gabriel Cardona, les últimes que va fer en vida, al programa "La Nit" de COM Ràdio, reproduïdes el passat 23-F?

 

Mariano Rajoy, una gran autoritat en periodisme esportiu escrit, radiat o televisat i que a estonetes liiures es dedica a pronunciar alguna frase relacionada amb la suposada tasca de candidat a La Moncloa que d'immediat augmenta les esperances socialistes, ha afirmat referint-se a Merkel revisant l'economia espanyola: "No m'agrada que de fora ens diguin què hem de fer." Vejam: Europa és l'estranger? Viu Rajoy encara a la "pesetazona"? Se li veu el llautó de la dreta autàrquica i antieuropea? Que potser prefereix la independència d'Aznar, que mai va seguir els dictats del foraster Bush?

Per cert, Aznar continua com sempre: sermonejant i amenaçant, amb aquell tò verinòs i prepotent. Quin perill psicològic...

 

 

 

 

 

 

7/5/2010 - 22:32h - laMalla.cat

Cameron de la Illa

La victòria del conservador David Cameron a les eleccions del Regne Unit ens pot proporcionar, per fi, una mostra cabal del que pot fer la dreta per combatre la crisi a banda de baladrejar consignes contra la socialdemocràcia. Tot i que Cameron no es Thatcher, la recepta de la seva purga serà ben amarga. Els conservadors no apujaran els impostos, proclamen, però cargolaran les classes modestes fins que ja no treguin suc. Els sindicats, l'esquerra ara desnortada i groggy, hauràn de tornar a les tanques de les fàbriques. Des d'aquí Rajoy s'ha mirat fins ara el calvari socialista amb l'acostumada sornagueria, basant-se en el següent axioma: la situació és greu, però no seria si serveix per conduir-me al poder. Quan vegi governar Cameron i les reaccions que desferma, potser al bon vivant líder popular se li passaran les ganes de patir a la Moncloa.